Hepatitis i altra patologia hepàtica | Fundació Lluita contra la Sida

Recerca

Docència

LÍNIES DE RECERCA > Hepatitis i altra patologia hepàtica

Hepatitis i altra patologia hepàtica

La patologia hepàtica és freqüent en infectats pel VIH i n’ha estat una de les causes més freqüents de morbiditat i mortalitat.

Les coinfeccions per virus causants d’hepatitis víriques han afectat fins al 60% dels infectats pel VIH globalment, especialment l’hepatitis C (VHC) al nostre entorn. Tots els usuaris de drogues per via parenteral i els homes que tenen sexe amb homes amb conductes de molt alt risc tenen freqüentment infecció pel VHC. Aquesta infecció crònica pot conduir al cap d’anys a una cirrosi hepàtica, hepatocarcinoma, i pot portar a un transplantament hepàtic.

Des de 2015 disposem d’antivirals directes contra el VHC que no inclouen interferon ni ribavirina i que, amb tractaments curts (de tres mesos o menys) i amb taxes de curació definitiva elevadíssimes (de més del 95%), s’han demostrat extremadament eficaços.

L’hepatitis B (VHB) és molt menys prevalent. Afecta actualment a un 2,8% de la gent que es controla a la Unitat VIH del nostre hospital. La vacunació massiva poblacional des de fa anys al nostre país fa que la majoria de gent amb hepatitis crònica pel VHB sigui immigrant, procedent d’àrees endèmiques. El control és òptim amb l’administració crònica de tenofovir, un fàrmac utilitzat també freqüentment en el tractament antiretroviral.

El fetge gras no alcohòlic (NAFLD) és la patologia hepàtica més prevalent en infectats pel VIH actualment. Pot portar a la fibrosi hepàtica (NASH) i a totes les seves complicacions. Està fortament associat al síndrome metabòlic associat a la lipodistròfia, a l’obesitat i a la diabetis mellitus, La seva detecció precoç i un òptim control metabòlic, pot ajudar a reduir la progressió a fibrosi.

Peu de foto: Toni Jou, Alba Sierra i Josep M. Llibre.

Investigadors