Envelliment i cronicitat | Fundació Lluita contra la Sida

Recerca

Docència

LÍNIES DE RECERCA > Envelliment i cronicitat

Envelliment i cronicitat

Gràcies a la major esperança de vida, els pacients amb VIH van envellint. Això implica un augment de les comorbiditats associades a la inflamació sistèmica que provoquen en l’organisme el virus i el propi envelliment, i també les associades al tractament antiretroviral.

Per exemple, les persones amb la infecció pel VIH presenten més malalties cardiovasculars que la població general. Cada antiretroviral té un impacte diferent sobre les alteracions metabòliques (com poden ser l’augment del colesterol o els triglicèrids)  i, per tant, cal utilitzar aquells que les afecten menys, especialment en pacients amb altres factors de risc. També és important conèixer la predisposició genètica de cada persona a patir aquest tipus de complicacions.

En el cas de les alteracions renals, per altra banda, en persones amb VIH estan relacionades sobretot amb l’augment de l’esperança de vida i el corresponent envelliment, però també amb l’augment de patologies com la hipertensió arterial o la diabetis mellitus. A més a més, alguns antiretrovirals poden empitjorar el funcionament del ronyó, especialment quan hi ha altres patologies o altres tractaments que també són tòxics per a aquest òrgan.

Entre la població amb VIH també s’ha observat un major risc de patir problemes com l’osteoporosi o el deteriorament cognitiu, o també una major prevalença en l’aparició de determinats tumors. A més, hi ha d’altres aspectes psicològics, socials i funcionals que són propis de l’edat més avançada i l’envelliment, i que cal tenir en compte.

Per poder atendre de manera multidisciplinària als pacients majors de 50 anys, existeix un circuit assistencial específic que inclou visites mèdiques, assistència social, i seguiment psicològic i nutricional, entre d’altres.

Peu de foto: Patricia Echeverría, Eugènia Negredo, Jordi Puig, Anna Bonjoch, Clara Arnauda i Cora Loste.

Investigadors