El remdesivir es confirma com a tractament efectiu contra la COVID-19 | Fundació Lluita contra la Sida

El remdesivir es confirma com a tractament efectiu contra la COVID-19

12/10/2020

 

S’han publicat al New England Journal els resultats finals de l’estudi ACTT-1, sobre la utilització del remdesivir en el tractament de la COVID-19.

 

En aquest estudi, remdesivir es va comparar amb placebo i el factor per mesurar l’efectivitat d’aquest fàrmac per combatre la COVID-19 va ser, principalment, el temps de recuperació dels pacients.

 

Impulsat per l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units (IAID) dels Instituts Nacionals de Salut (NIH), l’estudi ACTT-1 va comptar amb la participació de 1.063 persones des de 68 centres hospitalaris, dels quals 47 són als Estats Units i 21 a Europa i Àsia. A Espanya, des del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol, el coordinador de l’estudi va ser el Dr. Roger Paredes, director científic de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses. L'ACTT-1 va ser un estudi de fase 3, doble cec, en que la meitat dels participants van rebre remdesivir durant deu dies mentre l'altra meitat rebia placebo.

 

Les dades preliminars d'aquest assaig sobre l'ús del remdesivir per al tractament d'adults hospitalitzats amb COVID-19 es van avançar el 29 d'abril, quan els científics ja havien comprovat que l'administració d’aquest fàrmac, un antiviral de dispensació hospitalària dissenyat inicialment contra l'Ebola, suposava un benefici clar per als pacients. Ara, la prestigiosa revista científica New England Journal en publica els resultats finals.

 

L’informe preliminar ja mostrava que el tractament amb remdesivir, en comparació amb el placebo, donava com a resultat millores consistents i clínicament significatives segons múltiples criteris d’avaluació. Pel que fa al temps de recuperació dels pacients, el criteri de valoració principal de l’estudi, els resultats finals demostren que el tractament amb remdesivir resulta en un temps de recuperació fins i tot més ràpid del que s’havia informat inicialment. En els resultats preliminars, segons les dades obtingudes a dia 15, l'administració de remdesivir (sumada a l'atenció hospitalària estàndard) va escurçar el temps de recuperació en quatre dies en comparació amb placebo (11 dies enfront de 15). En els resultats finals, a dia 29, els pacients que van rebre remdesivir van aconseguir una recuperació clínica cinc dies més ràpida que els que van rebre placebo, amb un temps mitjà de recuperació de 10 versus 15. Aquest resultat va ser més pronunciat en pacients que van requerir suport d'oxigen a l'inici de l'estudi: en aquest subgrup, els pacients que van rebre el fàrmac van aconseguir la recuperació clínica set dies més ràpidament, amb una mitjana de temps fins a la recuperació d’11 dies respecte els 18 de les persones que rebien placebo.

 

Pel que fa a l'evolució de l’estat clínic dels pacients, el primer dels criteris de valoració secundaris, a dia 15 s’havia vist que els pacients que van rebre remdesivir tenien un 50 per cent més de probabilitats d'haver millorat en comparació amb els que van rebre placebo. L’efecte es va mantenir en la valoració a dia 29.

 

Per altra banda, pel que fa a la reducció de la mortalitat, va ser major en els pacients tractats amb remdesivir, tant a dia 15 (el 6,7% de les persones que rebien el fàrmac enfront de l'11,9% de les que rebien placebo) com a dia 29 (11,4 % vs 15,2%). Es va realitzar una anàlisi posterior per determinar si hi havia diferències en la mortalitat segons l'estat clínic inicial dels pacients, per comprendre millor en quin moment de l’evolució de la malaltia remdesivir podia oferir més beneficis. En aquesta anàlisi, els pacients que van requerir oxigen de baix flux a l'inici de l’estudi i que van rebre remdesivir, van aconseguir una reducció estadísticament significativa del 72 per cent en la mortalitat a dia 15, i del 70 per cent en la mortalitat a dia 29. La diferència en la mortalitat en altres subgrups, basada en l'estat clínic inicial, no va ser estadísticament significativa.

 

L’estudi demostra també que l’ús de remdesivir millora aspectes com ara el temps transcorregut fins a l'alta hospitalària, la necessitat d'ús d'oxigen en pacients hospitalitzats, i la incidència i durada d’aquesta necessitat d'oxigen o altre suport respiratori.

 

Finalment, la incidència d'esdeveniments adversos associats amb remdesivir va ser similar a la del placebo, sense novetats en l’anàlisi final respecte el preliminar.

 

No obstant els bons resultats obtinguts, i donada l'alta mortalitat malgrat l'ús del remdesivir, sembla evident que el tractament amb un fàrmac antiviral per si sol probablement no sigui suficient per a tots els pacients. Són necessaris diversos enfocaments terapèutics, incloent nous antivirals, modificadors de la resposta immune, i estratègies combinades per continuar millorant els resultats en pacients amb COVID-19. Actualment s’està avaluant el remdesivir en combinació amb modificadors de la resposta immune: per exemple, amb l'inhibidor de la quinasa Janus [JAK] baricitinib en l’assaig ACTT-2 o amb l’interferó beta-1a en l’assaig ACTT-3.

 

Llegir l'article complet

: Recerca i més
: COVID-19
Envia el teu comentari
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.