La cursa cap a la vacuna de la COVID-19 | Fundació Lluita contra la Sida

La cursa cap a la vacuna de la COVID-19

29/07/2020

 

Mai abans la comunitat científica havia actuat d’una manera tan coordinada ni havia destinat tants recursos per a solucionar un problema. S’està fent un esforç titànic per escurçar els terminis que caracteritzen la recerca en el camp de les vacunes, amb una implicació sense precedents per part de la industria farmacèutica, que haurà d’ocupar-se de la producció de dosis en el menor temps possible per permetre les campanyes massives de vacunació necessàries quan un candidat es demostri segur i eficaç.

 

Cal tenir en compte que, un cop superades les fases pre-clíniques (in vitro i en animals), un assaig clínic de vacuna en humans comporta diverses fases. En la fase 1, la vacuna es prova en petits grups d'entre 20 i 100 persones sanes per confirmar que és segura i efectiva, identificant possibles efectes secundaris i determinant-ne la dosi adequada. Un estudi en fase 2 ja requereix la participació de diversos centenars de persones amb l’objectiu d'avaluar els efectes secundaris més comuns a curt termini i veure la reacció del sistema immune. Un assaig en fase 3 és molt més gran. Hi participen diversos milers de voluntaris per comparar com evolucionen les persones que són vacunades respecte a les que no. També es recullen dades estadístiques sobre l'efectivitat i la seguretat de la vacuna. Aquesta fase també serveix per detectar altres possibles efectes secundaris que hagin passat desapercebuts en la fase 2. Per últim, moltes vacunes se sotmeten a una fase 4 després de ser aprovades. L'objectiu és recollir encara més informació que pugui reforçar la seva seguretat i eficàcia.

 

El desenvolupament d’una vacuna en condicions normals es pot estendre durant anys, fins i tot dècades. Els investigadors segueixen un procés lineal en el que cada evidencia s’analitza fins al mínim detall abans de fer un nou pas. En la situació actual de pandèmia, però, moltes fases s’executen en paral·lel per guanyar temps.

 

A Espanya, hi ha com a mínim deu projectes de recerca en marxa buscant una vacuna des de diverses perspectives. Tots els estudis es troben en fase pre-clínica. Entre aquests projectes destaca el dut a terme pel consorci format per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CRESA).

 

Els seus investigadors busquen vacunes mitjançant VLP (de l’anglès Virus-Like Particles), proteïnes virals derivades de les proteïnes estructurals d’un virus, que no tenen capacitat infectiva. Els resultats preliminars del primer candidat a vacuna basat en la proteïna S permeten ser optimistes, ja que genera una important resposta immune amb producció d'anticossos neutralitzants.

 

Pel que fa als projectes en curs a nivell internacional, aquests són actualment els tres més avançats:

 

  • Institut Jenner de la Universitat d’Oxford (Regne Unit). En aquest projecte, el més important que s'està duent a terme a Europa, també hi participa la farmacèutica AstraZeneca. Utilitza una versió atenuada de virus del refredat comú. Els científics han detectat que la possible vacuna genera els anticossos i les cèl·lules T que podrien ser les adequades per generar una resposta immune contra la COVID-19, però encara han de demostrar que aquesta resposta és suficient per evitar la infecció. L'equip calcula la seva probabilitat d'èxit en un 80%, i acaben de començar la fase 3 al Brasil, Sud-àfrica i el Regne Unit. Segons les seves estimacions, podria estar ja disponible per a octubre o novembre d'aquest any, ja que han iniciat la seva producció en paral·lel a les proves clíniques. Alemanya, França, Itàlia i Països Baixos han signat un contracte amb AstraZeneca per al subministrament de fins a 400 milions de dosis d'aquesta vacuna, destinades a tota la població de la UE, inclosa Espanya.

 

  • Sinovac (Xina). Aquesta proposta xinesa parteix de virus inactius purificats, i ha generat moltes expectatives. Acaba d'arrencar la fase 3, començant a reclutar voluntaris aquest mes de juliol. Brasil ha donat el vistiplau perquè la companyia provi la vacuna experimental en voluntaris d’aquest país. 

 

  • Moderna / Institut Nacional de Malalties Infeccioses NIAID (Estats Units). Aquesta vacuna està basada en ARN missatger combinat amb el codi genètic del virus, i Espanya participarà en el seu procés de producció. Es troba ja en fase 3 d'assaigs clínics, amb una mostra de 30.000 persones. Els participants rebran aleatòriament una dosi del fàrmac o una de placebo. Els resultats de la fase 1 van revelar que la vacuna havia estat ben tolerada i va generar una activitat d'anticossos neutralitzants. Un altre estudi ha demostrat també la seva efectivitat en primats.

 

Científics de tot el món estan permanentment connectats per conèixer tots els resultats i el coneixement que van generant els diversos estudis per poder aplicar qualsevol novetat el més ràpidament possible, de manera que un avenç a qualsevol part del món pot condicionar l’evolució de la resta de projectes. No sabem quin serà el projecte que donarà com a resultat l’esperadíssima vacuna, però una cosa està clara: la solució definitiva serà un triomf de la comunitat científica a nivell global.

: Divulgación
Envia el teu comentari
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.