Acaba l'estudi sobre l'ús de la hidroxicloroquina per tractar la COVID-19 | Fundació Lluita contra la Sida

Acaba l'estudi sobre l'ús de la hidroxicloroquina per tractar la COVID-19

16/06/2020

 

El passat 18 de març l'equip liderat pel Dr. Bonaventura Clotet i el Dr. Oriol Mitjà va posar en marxa, amb extrema rapidesa, un estudi pioner a nivell mundial per conèixer l'efectivitat de la hidroxicloroquina com a tractament immediat pels infectats i per prevenir el contagi entre els seus contactes. Aquest assaig clínic, el primer aprovat per l'Agència Espanyola del Medicament, es basa en l'estratègia anomenada "Test & Treat" (Testar i Tractar) consistent en iniciar el tractament en el moment de la diagnosi. Aquesta estratègia perseguia eliminar el coronavirus i no permetre que continués durant dies la infecció a nivell pulmonar amb el conseqüent alliberament de substàncies inflamatòries (citocines) i l'aparició de pneumònia bilateral seguida d'insuficiència respiratòria greu i mort dels pacients en un elevat percentatge dels mateixos. Molts estudis similars es van iniciar en diversos centres de recerca a tot el món.

 

Comuniquem que l'estudi, en el qual finalment han participat 350 persones amb COVID-19 i 2.300 persones exposades, ha conclòs. Donades les vastes implicacions globals, hem compartit els resultats de l'estudi BCN-PEP-COV sobre la hidroxicloroquina amb les agències reguladores mentre la revista científica està fent l'avaluació externa. No podem aportar més dades fins que s’obtingui la seva aprovació. Més de 120 estudis estan en curs per avaluar l'efecte antiviral de la hidroxicloroquina, que està sent el medicament més usat en la pandèmia. Per exemple, l’estudi Recovery, desenvolupat a Anglaterra amb 1.542 pacients hospitalitzats que van rebre hidroxicloroquina, demostra que, comparats amb un grup control, van tenir la mateixa mortalitat. Un altre estudi més semblant al realitzat per Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet i desenvolupat a Minnesota (USA) amb un menor nombre de participants (només 821), ha estat publicat a la revista New England Journal of Medicine el 3 de juny. En el mateix, tampoc van observar eficàcia: va desenvolupar la malaltia un 11,8% de les persones que havien pres hidroxicloroquina i un 14,3% de les que havien rebut placebo, una diferència que no es considera estadísticament significativa. La revista Science News ha recollit de forma resumida els resultats d'aquests tres estudis.

 

Donada la urgència de moment, quan es va iniciar l'estudi, que era quan centenars de pacients ingressaven diàriament als hospitals i morien en pocs dies, resultava crucial intentar trobar algun fàrmac que pogués frenar la progressió a la fase evolucionada, amb distrès respiratori i elevada inflamació pulmonar, i mort en conseqüència. La hidroxicloroquina presentava una eficàcia important "in vitro" contra el coronavirus (similar a la del Remdesivir) i això va facilitar la seva selecció ja que a més era ben conegut el seu perfil de seguretat (s'utilitza des de fa anys en diferents malalties reumatològiques i com a prevenció de la malària) i el seu cost era molt baix.

 

Les troballes recents sobre la manca d’eficàcia de la hidroxicloroquina per a la profilaxi post-exposició ens han sorprès, però la utilitat de certs fàrmacs canvia completament en funció del moment del curs de la malaltia en què s'administren. Com s'ha conclòs en tots els estudis esmentats anteriorment, la hidroxicloroquina no és útil per tractar els pacients ja infectats en cap fase del curs clínic de la COVID-19, ni tan sols en fases molt inicials.

 

Aquests resultats són de gran ajuda per poder posicionar correctament la hidroxicloroquina i perquè molts estudis actualment en marxa a tot el món puguin ser interromputs i substituïts per teràpies més eficaces o combinacions de fàrmacs amb major potència antiviral.

 

No obstant, queda una última opció per a la hidroxicloroquina, que seria el seu ús en la fase prèvia a la infecció com a teràpia pre-exposició. Fins ara, tots els estudis en fases post-exposició al virus (persones ja infectades) no han funcionat. Tot i això, en altres malalties succeeix també que els fàrmacs que poden prevenir eficaçment, fracassen com a tractament durant la malaltia. Per exemple, la doxiciclina s'ha fet servir com a prevenció de la malària però no té cap utilitat per tractar aquesta malaltia un cop establerta. El mateix succeeix amb Truvada, una combinació de 2 compostos que presa regularment prevé la infecció pel VIH en més d’un 90%, però que en canvi, per si sola, no té cap activitat un cop la persona ha contret el virus causant de la sida.

 

Per tant, s'ha d'avaluar si l'administració de hidroxicloroquina abans d'entrar en contacte amb el coronavirus pot reduir el nombre d'infeccions per aquest virus. Estem analitzant la cohort del nostre centre de personal sanitari en què alguns van rebre la profilaxi i altres no per esbrinar si es va produir protecció. Hi ha estudis en marxa a Espanya que persegueixen demostrar el mateix. Si es pogués trobar activitat en el context pre-exposició seria de gran utilitat per protegir al personal sanitari davant de possibles nous brots de la malaltia i fins que no disposem d'una vacuna eficaç.

 

Paral·lelament al desenvolupament de l'estudi amb la hidroxicloroquina, i gràcies a l'ajuda representada pel projecte #JoEmCorono s'ha estat treballant intensament per identificar "in vitro" més compostos actius enfront de virus i avaluar sinergies entre ells per poder seguir realitzant assaigs clínics que ens permetin trobar tractaments cada vegada més eficaços, segurs i econòmics davant el coronavirus. Sempre en el context “Test & Treat”, els assaigs es realitzaran amb un nombre reduït de pacients (<200) per poder dur-ne a terme diversos alhora i provar diverses estratègies al mateix temps. Això permetrà accelerar el procés per trobar diferents enfocaments terapèutics eficaços que puguin encaixar en l'ampli espectre de pacients amb Covid-19.

 

Si aconseguim identificar una combinació de fàrmacs que freni la progressió de la Covid-19, que eviti la inflamació greu i conseqüent destrucció dels pulmons, aconseguirem frenar aquesta crisi sanitària: si la infecció deixa de ser potencialment mortal, el fet que sigui molt contagiosa ja no representarà una amenaça tan important.

 

Més informació sobre altres projectes de recerca en curs actualment a joemcorono.com.

: Recerca i més
Envia el teu comentari
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.