Segon cas al món de remissió del VIH sense antiretrovirals | Fundació Lluita contra la Sida

Segon cas al món de remissió del VIH sense antiretrovirals

05/03/2019

La revista Nature publica el cas d’una persona portadora del VIH que es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar un limfoma i que porta 18 mesos en remissió del virus a pesar de no prendre tractament antiretroviral. Es tracta del segon cas al món, després del Pacient de Berlín el 2009. Des de llavors, en totes les ocasions en què s’havia retirat el tractament després d’un trasplantament, el virus havia rebotat abans de l’any. L’estudi ha estat liderat pel University College de Londres i s’ha realitzat en el marc del consorci internacional IciStem, coordinat pel University Medical Center d’Utrecht (Holanda) i l'IrsiCaixa (Barcelona), amb qui la Fundació Lluita contra la Sida col·labora estretament.

 

El pacient era portador del VIH des del 2003 i l’any 2012 se li va detectar un Limfoma de Hodgkin pel qual es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare el 2016. Les cèl·lules del donant tenien una mutació, anomenada CCR5 Delta 32, que impedeix l'entrada del virus a les cèl·lules diana del VIH, els limfòcits T CD4. Al cap de 16 mesos, els metges van interrompre el tractament antiretroviral i a dia d’avui, 18 mesos després, el virus roman indetectable a la seva sang. Habitualment, quan les persones amb infecció pel VIH interrompen el tractament, el virus sol rebotar al llarg de les primeres 4 setmanes.

 

El cas que es publica a Nature es converteix, d'aquesta manera, en la segona remissió de VIH al món. “La principal conclusió que extraiem de tota aquesta informació –assenyala Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa– és que el Pacient de Berlín no va ser simplement una anècdota i és possible aconseguir una remissió total del virus”. “Tot i així, no volem parlar encara de cura, però més d’un any sense rebot viral és un fet que no s'havia vist des del Pacient de Berlín, motiu pel qual la nostra visió és molt optimista”, afegeix. Els resultats es presentaran el mateix dimarts a la Conference of Retrovirus and Opportunistic Infections (CROI), a Seattle, coincidint amb la publicació a Nature.

 

“En aquest treball hem analitzat el nivell de VIH en plasma mitjançant les tècniques més sensibles, i és indetectable en tots els casos”, explica Maria Salgado, co-autora de l'estudi. L'any 2014 es va reportar el cas del Pacient d'Essen, que va rebre un trasplantament amb la mutació CCR5 Delta32 però quan va interrompre el tractament antiretroviral va experimentar un rebot ràpid del VIH. I en altres 3 casos de trasplantament de cèl·lules mare, que no presentaven la mutació CCR5 delta 32, el virus va rebotar a les 12, 32 i 41 setmanes, respectivament.

 

 

Diferències i similituds amb el ‘Pacient de Berlín’

 

El treball de Nature destaca diferències amb el Pacient de Berlín. Mentre que les cèl·lules originals d'aquest últim ja presentaven parcialment la mutació CCR5 Delta 32, el pacient actual no la tenia originalment. A més, el cas de Nature es va sotmetre a una teràpia pre-trasplantament molt menys agressiva i va rebre un únic trasplantament, quan el Pacient de Berlín es va sotmetre a dues intervencions consecutives. Això demostra, segons els investigadors, que es pot assolir la remissió fins i tot sense tenir una mutació prèvia en el receptor i mitjançant tractaments molt menys agressius per al pacient.

 

No obstant això, també hi ha coincidències entre tots dos pacients. Ambdós van rebre un trasplantament amb la mutació CCR5 Delta 32, van presentar una síndrome transitària de l'empelt contra l’hoste (una situació habitual després d’un trasplantament, en què les cèl·lules del donant ataquen les cèl·lules del receptor) i van aconseguir un reemplaçament total en sang perifèrica de les cèl·lules del receptor per les del donant. Un estudi previ, ja va apuntar que aquests altres factors, a més de la mutació CCR5 Delta 32, podien ser decisius per aconseguir la remissió del virus. “L'estudi detallat d'aquests altres mecanismes podria permetre la seva aplicació, mitjançant teràpies menys invasives que un trasplantament d'un donant, a persones amb VIH que no pateixin un trastorn hematològic, per la qual cosa serien escalables a una gran majoria de la població VIH+”, assenyala Salgado.

 

Finançat per The Foundation for AIDS Research, amfAR (EUA), IciStem ha inclòs des de l'any 2014 el trasplantament de 38 pacients de VIH que s'havien de sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare a causa d'una malaltia hematològica. Els investigadors recalquen que el trasplantament de cèl·lules mare és un procediment mèdic de risc elevat i només es recomana per tractar pacients que pateixin una malaltia hematològica que no pugui tractar-se mitjançant altres teràpies. També posen l'accent en que la retirada del tractament antiretroviral només pot fer-se per decisió mèdica i mitjançant un seguiment exhaustiu de l'evolució del pacient.

 

Font original: IrsiCaixa

Crèdit imatge: typographyimages

: Recerca i més
Envia el teu comentari
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.