Resultats de l’estudi VIHZOL presentats a la CROI | Fundació LLuita contra la SIDA

Resultats de l’estudi VIHZOL presentats a la CROI

10/03/2014

La Dra. Eugènia Negredo, metge de la Unitat VIH i cap de la línia de recerca en toxicitat dels antiretrovirals i noves estratègies de tractament, va assistir la setmana passada a la CROI (Conference on Retroviruses and Opportunistic Infections) a Boston, EUA.

És la primera autora d'un pòster que es va presentar sobre els resultats de l’estudi VIHZOL, de la Fundació Lluita contra la Sida, en que es comparava la utilització de dues dosis diferents d’àcid zoledrònic en el tractament de l’osteoporosi en persones VIH positives.

L'osteoporosi comporta una disminució de la quantitat de minerals en els ossos, fent-los més trencadissos i susceptibles de fractures. Cada vegada més persones amb VIH requereixen tractament específic per a aquesta patologia, però actualment existeixen poques recomanacions terapèutiques estandarditzades per a aquests pacients.

En la població general, un tipus de fàrmacs anomenats bifosfonats es consideren el tractament més adequat. Concretament l’àcid zoledrònic, s’utilitza en dones post-menopàusiques, que freqüentment presenten osteoporosi. L’objectiu de l’estudi VIHZOL era avaluar l'eficàcia i la tolerabilitat d’aquest fàrmac en persones VIH mitjançant la comparació de dues pautes d’administració: un cop l'any, o un cop cada dos anys.

Per fer-ho, els participants (persones amb VIH i osteoporosi) es van dividir en tres grups: els que rebrien una dosi cada any d’àcid zoledrònic, els que en rebrien una cada dos anys i els que farien de grup control (no rebrien el fàrmac). A l’inici de l’estudi, a tots els pacients se’ls va fer una anàlisi de sang (alguns marcadors analítics són d’utilitat per controlar l’activitat òssia). També se’ls va realitzar una densitometria òssia (DEXA); aquesta prova serveix per mesurar la densitat dels ossos. Tots els participants van rebre consell dietètic per combatre l’osteoporosi, però només es va administrar àcid zoledrònic als dos primers grups (tothom excepte el grup control). Al cap d’un any, 48 setmanes, després de realitzar de nou els anàlisis i les DEXES a tothom, només la meitat dels pacients que havien rebut la primera dosi d’àcid zoledrònic en reben una segona. I al cap d’un any més, l’estudi es dóna per finalitzat després de tornar a controlar tots els participants mitjançant anàlisi i DEXA.

Després de comparar els resultats obtinguts, s’arriba a la conclusió que la utilització de l’àcid zoledrònic cada dos anys presenta els mateixos beneficis que l’administració anual. Sempre és recomanable utilitzar la menor dosi de fàrmac possible per a obtenir l’efecte terapèutic desitjat, ja que s’eviten toxicitats i es redueixen els costos.

Envia el teu comentari
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.