Recerca sobre les resistències als antiretrovirals | Fundació LLuita contra la SIDA

Recerca sobre les resistències als antiretrovirals

06/06/2014

L'aparició de resistències al VIH representa un dels obstacles més importants per a l'èxit de la teràpia antiretroviral. 

En el marc del International Workshop on Antiviral Drug Resistance: Meeting the Global Challenge, celebrat a Berlin del 3 al 7 de juny de 2014, José Ramón Santos, metge i investigador de la Fundació Lluita contra la Sida, ha presentat els resultats obtinguts en un estudi en el camp de les resistències als antiretrovirals.

La resistència als medicaments es refereix a la capacitat d'un microorganisme que causa una malaltia, com alguns bacteris i virus, de continuar multiplicant-tot i la presència de fàrmacs dissenyats per combatre'ls. En el cas del VIH, la resistència és causada pels canvis (mutacions) que es produeixen en l'estructura genètica del virus. Aquestes mutacions són molt comuns en el VIH, a causa principalment a la seva capacitat per multiplicar-molt ràpidament. D'altra banda, el fet de no prendre adequadament la medicació (en les quantitats i periodicitat prescrites pel metge) pot afavorir l'aparició de resistències, la qual cosa va deixant progressivament al pacient sense opcions de tractament.

Els inhibidors de la proteasa (IPs), administrats conjuntament amb ritonavir, constitueixen un grup de fàrmacs antiretrovirals que sol funicionar correctament i provoca poca aparició de resistències per part del VIH, però les dades sobre el tractament amb aquests fàrmacs a llarg termini són encara limitades.

Precisament, l'objectiu principal de l'estudi liderat per Jose Ramon Santos, els resultats del qual es van presentar a Berlín, era avaluar en condicions de la rutina clínica l'eficàcia a llarg termini dels tres IPs més utilitzats en l'actualitat: atazanavir, darunavir i ritonavir. Per a això, es van incloure 5.197 pacients registrats en la cohort europea EuroSida, que havien rebut règims de tractament basats en atazanavir/ritonavir, darunavir/ritonavir i lopinavir/ritonavir. A més, els participants van ser dividits en tres grups:

A) 451 (8,7%) persones sense experiència prèvia a altres fàrmacs antiretrovirals, els anomenats naïve.
B) 2.398 (46,1%) persones prèviament tractades amb antiretrovirals i que van iniciar el tractament amb IPs amb una càrrega viral* inferior a 500 còpies/ml.
C) 2.348 (45.2%) pacients, també amb experiència prèvia als tractaments, que van començar a prendre IPs quan tenien una càrrega viral superior a 500 còpies/ml.

Finalment, els resultats van mostrar que l'eficàcia del tractament amb darunavir/ritonavir a llarg termini és superior a la dels altres dos fàrmacs, especialment en els pacients que han rebut tractament previ.

Més sobre l'estudi.

*La càrrega viral és la quantitat de virus que circula en la sang; a major càrrega viral, més difícil resulta combatre el virus i més ràpid es debilita el sistema immune.


 

Envia el teu comentari
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.