Publicats els resultats de l’estudi OSTEODOLU sobre els possibles beneficis d’un canvi de medicació | Fundació LLuita contra la SIDA

Publicats els resultats de l’estudi OSTEODOLU sobre els possibles beneficis d’un canvi de medicació

19/01/2017

 

La revista científica Journal of Antimicrobial Chemotherapy, publicava el passat mes d'octubre de 2016  l’article titulat “Switching from a ritonavir-boosted PI to dolutegravir as an alternative strategy in virologically suppressed HIV-infected individuals” sobre els resultats de l’estudi clínic OSTEODOLU, desenvolupat per la Fundació Lluita contra la Sida.

 

L’estudi OSTEODOLU es va dur a terme entre el 2013 i el 2015 amb la participació de pacients de l’Hospital Germans Trias i Pujol, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i de l’Hospital Clínic San Carlos. L’objectiu de l’estudi era demostrar que, en pacients amb càrrega viral (quantitat de VIH a la sang) indetectable, un canvi de medicació –de fàrmacs inhibidors de la proteasa a un inhibidor de la integrasa [*] - podia ser una bona estratègia de simplificació i podia millorar la seva densitat mineral òssia.

 

[*] Els fàrmacs antiretrovirals es classifiquen en diverses famílies en funció de com lluiten contra el virus. Cada classe de fàrmacs s’ha fabricat per combatre una etapa específica del cicle de vida del VIH: dues d’aquestes classes o famílies són els inhibidors de la proteasa (coneguts per les seves sigles, IP) i els de la integrasa.

 

El dolutegravir és un inhibidor de la integrasa de segona generació. La seva fàcil posologia i la seva potència antiviral, fan d'aquest fàrmac una bona alternativa per construir règims de simplificació. No obstant això, no hi havia dades clíniques disponibles que donessin suport a aquest canvi de medicació en persones amb VIH en tractament i càrrega viral indetectable. D'altra banda, i en relació a la densitat mineral òssia, un primer estudi va suggerir-ne un augment després d’un canvi d’inhibidors de la proteasa a raltegravir, un inhibidor de la integrasa de primera generació, però tampoc hi havia més dades sobre aquest tema.

 

L’OSTEODOLU, en que van participar 73 pacients, va seguir la següent metodologia: els participants eren dividits de manera aleatòria en dos grups; un d’ells continuava amb el seu tractament habitual format per abacavir/lamivudina (Kivexa) més un inhibidor de la proteasa (IP) potenciat amb ritonavir; l’altre grup canviava l’IP per dolutegravir. Durant un any es van realitzar diverses visites de seguiment per fer l’analítica de rutina i, a més, mesurar l'activitat òssia mitjançant marcadors analítics i també realitzant el control de l'evolució de la densitat de l'os amb una densitometria òssia (DEXA).

 

Les conclusions de l’estudi, explicades en detall a l’article publicat al  Journal of Antimicrobial Chemotherapy, indiquen que la combinació dolutegravir + Kivexa va ser segura i ben tolerada en pacients en supressió viral (càrrega viral indetectable) que anteriorment incloïen al seu tractament un IP potenciat. En finalitzar l’estudi, el 97,3% dels pacients que havien fet el canvi a dolutegravir i el 91,7% dels que van mantenir l’IP potenciat havien mantingut la supressió viral. El perfil lipídic va millorar amb el canvi de teràpia tot i que, probablement a causa del
seguiment a curt termini, no es van observar canvis significatius en la densitat mineral òssia, excepte una tendència cap a una millora a la zona lumbar.

 

Podeu consultar l'article complet aquí.

: Recerca i més
Envia el teu comentari
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.