El microbioma: el nostre segon genoma | Fundació LLuita contra la SIDA

El microbioma: el nostre segon genoma

05/02/2014

La Fundació Catalunya - La Pedrera i la Fundació SARquavitae han signat un acord de col·laboració per finançar i dur a terme el projecte de recerca "El microbioma intestinal de l'ancià fràgil", a càrrec d'investigadors de la Fundació Lluita contra la Sida i l’Institut de Recerca de la Sida irsiCaixa. El projecte està liderat pels Drs. Bonaventura Clotet i Roger Paredes.

La síndrome de fragilitat de l'ancià descriu un estat de vulnerabilitat de la persona gran com a conseqüència del deteriorament acumulatiu de diferents sistemes fisiològics durant la vida. Això acaba comportant una disminució de la seva autonomia, amb una acceleració de problemes mèdics i socials.

Una de les característiques principals de la fragilitat de l'ancià és el seu rerefons inflamatori, poc investigat fins al moment. La Fundació Lluita contra la Sida i irsiCaixa, que estan investigant aquest tipus de trastorns en pacients amb VIH, analitzaran els desequilibris en la composició i funció de la flora intestinal (microbioma) en relació a la dieta i la seva influència tant en l’estat inflamatori crònic com en la fragilitat de la persona en general. L'objectiu de la investigació és obtenir dades rellevants per prevenir i millorar l'estat de salut d'aquestes persones a través d'intervencions nutricional i canvis en la dieta.

La investigació, impulsada per Fundació Catalunya- La Pedrera i Fundació SARquavitae, es durà a terme en els centres residencials i sociosanitaris de SARquavitae, així com en domicilis , per aportar una mostra molt significativa del grup objectiu de les persones en estudi.

 

PER QUÈ ESTUDIAR EL MICROBIOMA?

 

El cos humà té uns 37 bilions de cèl·lules diferents, però d’aquestes, només un 10% són cèl·lules humanes. La resta, pertanyen als gairebé 100 bilions de microbis que poden trobar-se en cadascun de nosaltres.

Els centenars d’espècies microbianes amb qui compartim el nostre cos viuen (i moren) a diferents llocs de l’organisme: la superfície de la pell, la llengua, les fosses nassals, el coll... Però és als intestins on habiten majoritàriament formant tot un univers, en gran part desconegut, que tot just els científics estan començant a explorar gràcies als avenços en la tecnologia.

Més del 99% de la “nostra” informació genètica, és en realitat informació procedent d’aquesta comunitat de microbis, la nostra microbiota. I sembla cada vegada més probable que aquest "segon genoma", com se l'anomena de vegades, exerceix una gran influència en la nostra salut. Possiblement, una influència fins i tot major que la que exerceixen els gens que heretem dels nostres pares. Els gens heretats són més o menys fixes, invariables; en canvi, sembla ser que el segon genoma que aporta la microbiota pot ser remodelat i fins i tot regenerat.

La microbiota juga un paper clau en diversos aspectes: el primer que cal entendre, però, és que la salut humana i la microbiana resulten estar inextricablement vinculades. Trastorns en el nostre ecosistema intern de microbis -una pèrdua de diversitat, per exemple, o la proliferació de l'espècie "equivocada" - ens poden predisposar a l'obesitat, a problemes metabòlics, i a tot un seguit de malalties cròniques així com a algunes infeccions.

La relació entre l’estat de la microbiota i el del nostre sistema immunològic sembla evident: una de les funcions principals dels microbis que es troben als nostres intestins és alimentar l’epiteli (la paret intestinal). Si no es nodreix adequadament, pot arribar a fer-se més permeable, permetent que bacteris, endotoxines - que són els subproductes tòxics de certs bacteris - i proteïnes passin al torrent sanguini, provocant la inflamació com a resposta del sistema immunològic.

En el cas de persones amb el sistema immunològic compromès, debilitat, com poden ser les persones amb VIH, l’estudi de la influència del microbioma al seu sistema immunològic podria ser clau en la millora de la seva qualitat de vida i en l’augment de defenses per poder combatre la infecció. De la mateixa manera, una microbiota sana podria assegurar-nos un envelliment de més qualitat, amb menys fragilitat.

Molts investigadors del microbioma tenen cura de no precipitar-se i prometre que amb els seus projectes de recerca trobaran la cura per a moltes malalties. No obstant això, siguin quines siguin les cures que sorgeixin a partir de l'exploració del segon genoma, les implicacions del que ja s'ha après -per al nostre sentit del jo, la nostra definició de la salut i la nostra actitud cap els bacteris en general- són innegables.

 

Envia el teu comentari
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.