Estudien les principals limitacions de les teràpias destinades a destruir els reservoris del VIH en l’organisme | Fundació Lluita contra la Sida

Estudien les principals limitacions de les teràpias destinades a destruir els reservoris del VIH en l’organisme

22/01/2019

Malgrat l'èxit de la teràpia antiretroviral, actualment no existeix una cura contra la infecció pel VIH, el virus que causa la sida. Això es deu a l'existència de reservoris del virus a l'organisme: cèl·lules infectades en estat latent que són indetectables per al sistema immunitari i, per tant, impossibles de destruir. Ara, un estudi realitzat per investigadors de l'IrsiCaixa, amb qui la Fundació Lluita contra la Sida col·labora estretament, estableix un model experimental que permet delimitar les barreres en l'eficàcia de les teràpies destinades a eliminar aquest reservori. Les dades, publicades avui a la revista Frontiers in Immunology, identifiquen per primera vegada com la potència dels fàrmacs reactivadors s'associa a una major velocitat i eficàcia de les cèl·lules T CD8 del sistema immunitari a l'hora de destruir aquestes cèl·lules reactivades.

 

El treball dóna llum sobre les limitacions de les estratègies terapèutiques actuals de shock and kill, que pretenen destruir aquests reservoris. El shock and kill té com a objectiu despertar (shock) les cèl·lules latents i eliminar-les (kill). Per a això, s'utilitzen els anomenats fàrmacs reactivadors de latència (FRL), que reactiven les cèl·lules infectades perquè poden ser destruïdes per les T CD8 i altres tipus cel·lulars del sistema immunitari, així com per fàrmacs i altres estratègies d'eliminació.

 

Tot i que diversos estudis clínics han demostrat que els FRL són capaços de revertir la latència, de moment no s'ha detectat una reducció de la mida del reservori viral en els pacients. Aquest estudi revela algunes de les causes associades a aquesta manca d'eficàcia terapèutica dels FRL.

 

 

Medicina personalitzada per afrontar la curació del VIH

 

El treball conclou que els principals obstacles per a l'eliminació són la potència insuficient d'aquests fàrmacs reactivadors, que no aconsegueixen fer visibles totes les cèl·lules infectades, i la manca de competència immunològica de les cèl·lules T CD8, encarregades del reconeixement i eliminació d'aquestes.

 

L'estudi associa aquesta disfunció immunitària amb l'elevada expressió de receptors inhibidors, que són els encarregats de regular l'activació immunitària i l'expressió dels quals s'incrementa en processos d'infecció crònica. El treball assenyala així per primera vegada una interdependència entre la funció de les T CD8 i l'expressió de receptors inhibidors en aquestes cèl·lules com a resposta a la reactivació del VIH.

 

L'article indica a més que la identificació d'aquests receptors inhibidors com una de les potencials limitacions de l'èxit terapèutic permetrà la creació de noves eines de monitorització de resposta i el disseny de noves immunoteràpies. Aquestes immunoteràpies s'aplicarien de manera prèvia a l'administració de FRL, tendint a dissenys de medicina personalitzada per afrontar el repte de la curació del VIH. L'estudi d'aquest camp en el VIH s'ha incrementat en els últims anys, a causa del èxit inesperat de les immunoteràpies basades en el bloqueig de receptors d'inhibició per tractar alguns tipus de càncers.

 

Notícia publicada originalment a la web de l'IrsiCaixa

Article original a Frontiers in Immunology: link.

Envia el teu comentari
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.