Es defineixen quines variables permeten predir trastorn neurocognitiu en persones amb VIH | Fundació LLuita contra la SIDA

Es defineixen quines variables permeten predir trastorn neurocognitiu en persones amb VIH

22/09/2014

El deteriorament neurocognitiu – NCI (neurocognitive impairment) per les seves sigles en anglès – és una de les complicacions actuals que preocupa de manera creixent als professionals en el camp de la infecció pel VIH.

Al voltant de la meitat de persones amb VIH experimenten aquest tipus de deteriorament en menor o major grau, fet que els pot ocasionar problemes en el funcionament diari, una qualitat de vida més pobra, dificultats en el maneig clínic de la seva infecció (per exemple, amb una menor adherència al tractament antiretroviral) i fins i tot una probabilitat més alta de morir per causes relacionades amb la sida.

Detectar aquestes complicacions a nivell neurocognitiu esdevé clau, tant pels professionals com, evidentment, pels pacients. El problema és que la majoria de proves neuropsicològiques i d’altres models que existeixen per a la detecció i diagnòstic d’alteracions neurocognitives no estan pensats per poder ser aplicats de manera ràpida i fiable en la pràctica clínica habitual, cosa que dificulta la feina dels professionals. Aquesta limitació es fa encara més palesa en països amb renda per càpita baixa o afectats per la crisi, o en centres amb pocs recursos sociosanitaris.

Precisament, la recerca de mètodes que siguin eminentment pràctics ha estat i és l’objectiu del Jose A. Muñoz-Moreno (psicòleg de la Fundació Lluita contra la Sida) i la resta d’autors d’un article publicat a l’última edició de PLOS One, una de les publicacions científiques més representatives i amb impacte en l’àrea del VIH/sida.

En aquest article es mostra com les dades demogràfiques i clíniques que es recullen en la pràctica clínica rutinària poden ser de gran ajut per predir el deteriorament neurocognitiu: a través de l’estudi de 331 persones amb VIH, els autors han establert quines són les variables que prediuen de manera més clara el risc a patir aquest tipus de deteriorament. A través d’aquesta informació els autors han dissenyat uns models de classifcació que poden ajudar a la detecció d'aquests trastorns en la pràctica clínica.

Dels 331 participants en l’estudi, 52 dels pacients eren naïve (no havien rebut tractament antiretroviral) i 279 eren persones amb experiència en el tractament antiretroviral. Després d’analitzar dades demogràfiques (edat, gènere, via de transmissió del virus, estat laboral i nivell educatiu), clíniques (recompte actual de cèl·lules CD4 i de CD4 nadir, càrrega viral actual i anteriors, tractament antiretroviral actual i anteriors, temps d’infecció, coinfecció amb l’hepatitis, etc.) i d’obtenir dades neuropsicològiques a través d’una exhaustiva bateria de tests, s’han pogut establir uns arbres de classificació que els professionals podran utilitzar a partir d'ara en la pràctica diària, on es tenen en compte aquelles variables que prediuen millor l'existència de deteriorament neurocognitiu, facilitant així la detecció d'aquesta complicació i de les seves possibles conseqüències.

MÉS INFORMACIÓ I DESCÀRREGA DE L'ARTICLE

 

Envia el teu comentari
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.