Carta d'agraïment a l'equip de la Fundació | Fundació LLuita contra la SIDA

Carta d'agraïment a l'equip de la Fundació

29/04/2014

Admirat i apreciat Dr. Bonaventura Clotet,

Em dirigeixo a vostè pel seu càrrec de coordinador o director de la unitat de VIH de l'Hospital Germans Trias i Pujol. També per ser l'impulsor o director de la Fundació Lluita contra la Sida. El meu nom es Manel Iglesias Marí i fa més de 16 anys que m'atenen en aquesta Unitat. He col·laborat donant la meva opinió a través del sistema d'avaluació d'enquestes que fan servir en aquesta Unitat, però crec que ha arribat el moment de donar les gràcies.

Vull donar les gràcies a tot l'equip que treballa a la Unitat. Als que veiem, i als que estan a IrsiCaixa i ni tan sols veiem o coneixem. Vull donar les gràcies a la gent que et rep a recepció, especialment a la Sandra, que sembla tenir un do especial per saber quin dia necessites una abraçada o dos petons quan tens cara de sentir-te malament o rebutjat.

Vull donar les gràcies a les persones d'infermeria. Pels assaigs clínics conec al Jordi i la Cristina, però fa dos anys que em treuen sang dues infermeres que es preocupen de tractar-me pel meu nom i jo (em sento culpable) no sé ni com es diuen. Són persones que busquen el lloc adequat per punxar sense dolor, sense morats, sense molèsties. Gràcies a les infermeres.

Gràcies a la María José Ferrer que, després de 16 anys, m'ha fet entendre finalment  que la meva defensa de caràcter autodestructiu no era la més adient. M'ha ensenyat a conviure amb la meva malaltia, a viure, a tenir més ganes de viure.

Gràcies a la Carmina que, tot i no ser la meva psicòloga, em va atendre un dia sense cita i sense avís previ i em va ajudar en tot el possible. Gràcies a la Carla, per intentar una vegada i una altra, sense descans, animar-me a menjar sa i deixar d'alimentar-me malament i a base de porqueries .

Gràcies al Dr. Díez que, com a psiquiatre, mostra el caràcter més comprensiu i obert que he pogut conèixer.

Gràcies a tot l'equip mèdic que investiga i treballa en aquesta malaltia, al Dr. Clotet, compromès amb les persones que patim aquesta malaltia des que va començar a aparèixer, quan ningú volia saber massa sobre aquest tema. Gràcies al Dr. Romeu per la seva serietat, coherència i serenitat absolutes. Gràcies a la Dra. Beatriz Mothe, que combina de manera espectacular l'atenció professional i la humanitat en el tracte personal. Gràcies als metges que m'han atès en alguna ocasió i de qui ni tan sols recordo el seu nom. Gràcies al proctòleg, que intenta fer agradable unes proves bastant desagradables.

En fi, em sento orgullós de ser atès en una unitat hospitalària on les retallades sanitàries pressupostàries no s'han notat pràcticament gràcies a que els professionals treballen igual o més que abans cobrant molt menys diners. 

Em fa mal escoltar en alguna ocasió queixes a la sala d'espera sobre els 15 minuts de retard que porten en la seva visita mèdica. Penso que, sovint, en el temps programat és impossible atendre un pacient. Els professionals de la Unitat, a costa d'esmorzar de qualsevol manera, intenten atendre a tothom de la manera més adequada .

També volia fer un suggeriment com a professor d'institut d'ensenyament secundari, que és seguir insistint en que la millor vacuna contra aquesta malaltia és la prevenció. Em dol veure que en alguns centres educatius ja no es parla de l'1 de desembre, o es parla del preservatiu només com a instrument per evitar embarassos no desitjats. Així, tornem a les creences casposes que quan la noia té la regla no cal fer servir preservatius ja que no hi ha risc d'embaràs.

També vull retre un homenatge a les persones que patim aquesta malaltia. Crec que, ara per ara, som la millor vacuna per evitar que continents com Europa siguin llocs propicis per a una pandèmia. La majoria de les persones que patim la malaltia hem rebut la informació necessària, fem tot el possible per evitar contagis i prenem la medicació per mantenir la nostra càrrega viral indetectable o el més baixa possible. Crec que la feina que estem fent com a persones que pateixen aquesta malaltia és molt important. Sense desmerèixer la investigació mèdica o científica, jo, des de l'àmbit de les humanitats, només puc reconèixer l'esforç de la majoria de persones que pateixen aquesta malaltia com a instruments bàsics en la prevenció o extensió de l'epidèmia.

Arenys de Munt , 13 abril de 2014.

Manel Iglesias Marí

Envia el teu comentari
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.